Nèctar de primavera

Lo cerç bufa suau arrobalsant los camals florits dels fruiters.  Una paleta de colors, que va des del roig intens al blanc més brillant, balla al ritme d’un aire que sinuosament va desplaçant una olor dolça de nèctar cap a la piquera de les arnes agon les abelles dormen encara amb la son de l’hivern.

Est aroma, de records de mel, é lo que fa eixecar-se de la migdiada hivernal als pagesos que no poden entretenir-se a contemplar tanta bellesa, perquè han de fer guàrdies.

Nits de fred, son i rosades implacables vigilant que un termòmetre no baixe dels zero graus.  Si això passa s’ha de córrer a donar la veu d’alarma i allavonces, com si fossen un colla de dracs de correfocs, un exèrcit d’aspersors arrenca una pantagruèlica dutxa sobre los camps de fruiters en flor.  Les gotes que cauen damunt dels arbres se gelaran i esta gelor en contra del que podríem pensar, protegirà les flors de morir congelades.  É com si los pagesos fiquessen totes les flors en pots de vidre pa protegir-les del fred.

Desprès, en lo sol ja ben amunt, tancaran los aspersors i estos deixaran d’escopinar aigua; lo gel a poc a poc s’anirà desfent deixant, un altre camí, que les flors tornen a ballar al ritme de l’aire de primavera.

Quan totes les flors queden lliures dels pots de vidre, les abelles, com una gran colla de pagesos, eixiran de les arnes i colliran en les seves trompes lo nèctar que mastega que mastegaré acabaran convertint en la mel transparenta, espessa i suau de primavera.

No ho veieu?  No veieu los pagesos patint pel carrer?  No sentiu l’olor de les flors?  No veieu lo color de les flors?  É primavera.