La palla i la biga

Aprofitant que tinc lo metge de vacances he decidit saltar-me les seves recomanacions i sentir la radio una miqueta, ja que feia un munt de dies que ho tenia vetat.  Així que en tota la meva valentia la encenc i lo primer que me trobo és una mena de programa de psicologia en una experta en les coses del cap que és disposa a parlar de les criatures.  Jo, interessat, paro orella i, com si d’un combat de Muhammad Ali és tractes, acabo k.o. en pocs segons.  I es que esta bona dona va desplegar tota la seva saviesa i tots los seus estudis pa fer una valoració de les conseqüències de que la nostra canalla passe tantes hores davant l’ordinador.  Deia eixa experta que segons un estudi (òbviament no especificava de quin estudi és tractava ni qui l’havia fet ni en quin finançament ni en quina finalitat) s’havia comprovat que, determinades àrees de la matèria grisa dels nostres xiquets està atrofiada com a conseqüència de l’abús de l’ordinador.

Bé, suposem que és veritat, que realment hi ha un estudi.  Suposem que és un estudi seriós, com a mínim del nivell de l’estudi de la universitat de Massachusetts que diu que aquelles persones que demanen pizza de pinya no són de fiar (eixa notícia inventada pel Daily Royal és va difondre al medis de comunicació seriosos del nostre país com a certa)  Ara que estem en l’àmbit de les suposicions ja podem aventurar un bon contra estudi i a més a més ho farem citant les fonts:  Us enrecordeu d’aquell programa infantil que és deia “La bola de cristal”?  Si no us enrecordeu us recomano una visita a qualsevol dels capítols que hi podeu trobar per internet; tot un programa de culte.  Pos bé, de manera reiterada s’insistia capítol rere capítol en que si no volies ser com un ramat de bestiar feses lo favor d’apagar la tele i començar a llegir.  És a dir que la tele és un aparell àvid de matèria grisa i les persones adultes en fem un consum absolutament desmesurat.

En definitiva que adés de ficar-se en los assumptes de la canalla faríem bé en solucionar los nostres problemes.  Recordo que eixa generació tant estupenda, a la que m’incloc, que hem jugat al carrer i bla, bla, bla, som los inventors de “El Gran Hermano”, “Sálvame” (en totes les seves fabuloses versions” i un llarg etcètera de bajanades televisives eixuga cervells.

Sembla com si, en realitat, los experts estesen acollonits de veure com uns mocosos són capaços de manegar més informació que ells i és defenguessin com animals ferits davant la por a perdre la seva capacitat de repartir saviesa en tertúlies radiofòniques i televisives que, dit sigue de pas, ja no me causen més que indignació cap als tertulians-experts.