Se't troba a faltar

Aquesta és la primera poesia que vaig escriure en català.  Descriu un estat d’ànim que, lo molt malparit, m’acompanya tots los dies en un moment o altre.  No puc deixar de pensar en tu.  S’apropa lo teu aniversari i et vull rendir tribut fent públics estos sentiments. 

Se que lo poema no està, ni de lluny, a l’alçada dels que tu escrivies, però no se expressar-me millor. 

Felicitats i si pogués una abraçada.

 

  A l’Efrén

Jo tenia un germà

Algú hem dirà: va, no era gran cosa.

Lo que no saben és que era un ésser molt especial

Era lo meu germà.

Ara ja no el tinc

Ara tinc una cosa mes gran.

Ara tinc una pena enorme que de vegades no hem deixa respirar

Ara tinc una por tremenda a quedar-me sol,

a no tenir ningú al costat que m’ofegue esta pena,

que no la deixi eixir d’allà on estigue.

Perquè quan me quedo sol penso en lo meu germà

penso en lo ésser especial que tenia al meu costat i que ja no tinc

i tinc ganes de cridar

de plorar

de cridar lo seu nom com faig a camins.

Jo tenia un germà i ara ja no el tinc

ara tinc una cosa més gran

Ara tinc una pena tan gran que no m’hi cap a dintre meu.

Perquè se m’ha quedat lo cos massa dèbil com per a poder allotjar tant dolor.