La Champions League

Doncs ja està, desprès de sis anys sense tastar la Champions ara sí que sí que hi tornem.  Bé, no del tot.  Sembla que pel que diu lo Montoro ara devem d’estar en la fase de classificació, però en un no rés ens plantem a la fase de grups.

Que sí, que estic ficant paraules d’en Zapatero en boca de Montoro, però es que des de que al 2007 fes lo Rodríguez Zapatero esta afirmació que no he aixecat cap.  Sí, desprès de la Champions, sembla ser que, con que la vam perdre sense passar de quarts, ens vam fumar alguna cosa així com a “los brotes verdes”  I, osti tu quin pet vam digué enxampar, perquè des d’allavonces que no hi ha manera de tornar a treballar.  Diu que portem una ressaca que no la cura ni l’alka seltzer més concentrat.

Este paio, lo Montoro, només ha necessitat l’empenteta del FMI respecte de la situació financera espanyola (sigui lo que sigui lo cony de situació financera de la que tant parlen) per a que és vingués amunt, però molt i molt amunt.  Crec que aquest home ha fumat, esnifat i fins i tot s’ha xutat “los brotes verdes”, perquè desprès ha afegit que Espanya tornarà a sorprendre al món.

Analitzem amb assossec la perla:

Certament Espanya porta sorprenent al món des del 1492, quan va descobrir Amèrica per a desprès dedicar-se a malbaratar los recursos que espoliava als territoris conquerits.  Tots estos ingressos es destinaven a guerres absurdes i fastuoses despeses per a major gloria de reis, nobles i església  de tal manera que tal com arribaven a Espanya eren transferits cap a les arques d’Europa que aprofitava “el milagro español” per a enriquir-se amb l’avantatge de no tenir que mantenir territoris d’ultramar.  A tot això Espanya continuava avançant cap al desastre sense cap mena d’estructura econòmica racional.

Amb la bombolla immobiliària ha passat una cosa similar.  Les finances espanyoles s’han dedicat a malbaratar los diners, que arribaven dels inversors europeus, en forma de totxo i requalificacions de terrenys.  Les administracions s’ho han fos en absurdes i fastuoses infraestructures i equipaments que ara cal mantenir.  Sense crear, una vegada més, un teixit econòmic racional.  A més a més, sembla que ara cal tornar los diners sí o sí.  Si més no això ens fan creure.

I així estem.  Dient que Espanya tornarà a sorprendre al món.  Difícilment senyor Montoro.  Difícilment tornarem a sorprendre ningú.  Ja coneixen prou la mena de governants que ha patit est país al llarg de la seva història.