Eixa setmana l’he
començat en la notícia de la imputació de Hu Jintao pels crims comesos al
Tibet. L’audiència nacional, una vegada
més, és mostraba implacable amb los excesos comesos per governs d’arreu del mon (no en los comesos
astí, però aixó no és de lo que vull parlar ara). Ara bé, sembla ser que és pot ser més
implacable quant més mindundi és lo país sobre lo que cau lo pes de la llei,
perquè si parlem “d’una potència emergent” de la qual depen l’economia mundial,
allavonses estan legitimats pa cometre tota mena de tropelies. Així ho ha demostrat lo nostre flamant govern
que s’ha apresurat a prendre mesures pa frenar a l’audiència nacional. És clar, no és pot permetre que jutgin a un
dirigent comunista. Ja veig al Mariano
Rajoy estiràs les barbes d’indignació si algun dia és donés lo cas de imputar a
Kim Jong-un o al mismíssim Fidel Casto per crims contra la humanitat. Ah, no, perdó que eixos dos son dirigents de
països que no tenen cap relevància a l’escena internacional, allavonses podem
dir el que volguem i mostrar-nos indignadissims en la seva política i en los
seus crims.
Davant eixos
despropòsits no puc més que adonam de com han quedat de retratats los defensors
de l’Estat de Dret, la
Democràcia i la mare que ho va parir. Perquè si ets Xina pots empresonar, afusellar
i reprimir lo que et vingui de gust, nignú no vindrà a reclamar-te res de
res. Ara com siguis un país de merda
preparat, perquè caurà sobre tu tot lo pes del… del… capital? Perquè veien això queda molt més clar quines
han sigut les veritables motivacions per a envair Irak, Afganistan, Líbia o
qualsevol altre dels molts països democratitzats a cop de bastó.
Senyors del govern
això que feu no és ni original, però sí és enervant, sobretot que ho feu
vosaltres en un país comunista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario