Una trossa de flors

Pel davant de ca Cuello

Va un jove poc elegant

És Portomeu

Lo de cal Casillero

Camina xafant la terra

Com si vullgues

A cada passa

Plantar-se

Com ell mateix ha plantat est matí les tomateres

Portomeu camina

Com si estès molt segur d’ell mateix

Però

Te la gola seca

Li suen les mans

I el cor està a punt de marxar-li

Budells avall

Portomeu ha fet un

Traguet ben llarg de vi

Pa que no se li seques la gola

Ni li suessin les mans

Portomeu és un home de la terra

De la feina

Del treball de cada dia

No és un home que sapigue parlar

No és un home que sapigue conquistar

No és un home que sapigue ballar

Però

Portomeu és un home

Que sap on és la bellesa

De les coses importants

Los camps acabats de llaurar

L’herba acabada de segar

Los arbres acabats de florir

L’olor de la pluja a l’estiu

L’olor de la llet mentre l’esta munyint

L’olor d’un arna acabada d’obrir

Lo cansament d’arribar a casa a la nit

Lo gitar-se en los llençols acabats de canviar

Lo soroll de la llenya cremant al fogaril

La brillantor dels ulls de la Doloretes

La manera que te de riure...

Portomeu ha collit una trossa de flors

Perquè va a veure a la Doloretes

De cal Comarot

Porta una trossa de flors a la ma

Les ha plegat avui mateix

A l’horta

Hi ha fumaria

Uns camalets ben florits de ginesta

Unes majoles

I unes roses que ha pres del roser del veí

I dos clavells

De la clavelillera que fa clavells

Que guarden pa quan

Han de fer les guindes

Tant esforç

Tant mudat

Tant suat

Tant preocupat

Tant enamorat

I encara

No

Ha parlat en

La Doloretes

Portomeu

I la trossa de flors

De ben segur

Conquistaran

A la Doloretes

Perque

Tu

I

Jo

Volem que sigue així

I

Te contaré un secret

Fa dos dies

Que la Dolorotes

No pot dormir

Pensant en Portomeu

I les seues mans

Cribassades

De tant treballar la terra.