Va
haver-hi un temps en que estava “de moda”, entre la “nova” classe política i “l’antiga”
esquerra, anar a fer-se fotos al costat
del candidat de Syriza, durant la campanya electoral grega, en un intent de
donar suport a una opció que havia de ser la avantguarda de la revolta
parlamentària a la vella Europa.
Certament allò se va vendre com un experiment de lo que serien les noves
tendències polítiques sorgides, segons los propis polítics (modèstia no falta)
del moviment social 15M i una reafirmació de lo que venien defensant des dels
partits d’esquerra parlamentària.
No
vull entrar al desenllaç dels temes econòmics que van succeir a partir de les negociacions
en la “troika” per part del flamant nou govern grec. Tampoc està dintre de les meves aspiracions
parlar de les lluites internes que és van produir a conseqüència d’eixes
negociacions, en dimissió de Barufakis inclosa.
Ni crec que sigui massa transcendent que finalment Syriza és doblegues
als dictats de la Comissió Europea provocant noves vagues generals. Tot això, per mi, entrava dintre de lo
previsible. Lo que realment em preocupa
de tot això és la deshumanització a la que ha arribat lo govern grec (l’esquerra
radical) en lo tema dels refugiats siris.
Detencions de bombers, voluntaris i càrregues policials contra los
propis refugiats. Això é lo que al meu
entendre hauria de portar com a mínim a Cayo Lara i Pablo Iglesias a demanar
disculpes o donar explicacions sobre aquelles fotos que és van fer al costat
dels que ara estan executant eixes accions absolutament execrables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario