Cuanto más viejo más pellejo

A mida que em vaig fent gran vaig descobrint-me a mi mateix.  Comprovo sorprès quantes coses desconec i quantes em queden per aprendre.  Quan més vell més m’adono de la meva ignorància, sobretot fruit dels meus prejudicis.

Lo darrer descobriment que he fet te a veure amb les ideologies.  Fins fa ben poc sempre havia pensat que amb la ideologia de dretes sempre hi havia un component d’egoisme i de voler enriquir-se per damunt de tot.  Però passa que amb lo temps vas tenint necessitat de relacionar-te en més gent i més diferent i comences a conèixer altres persones més a fons.  A més m’estic tornant més calmat i en més capacitat d’escolta i això, que potser comencen a ser falta de reflexos més que capacitat de reflexió, m’ha portat a veure com algun dels meus interlocutors, veient davant seu algú que se l’escolta, s’ha despullat emocionalment i ha deixat aflorar tot allò que té més interioritzat, i de repent veus que darrere allò que t’està explicant hi ha un profund sentiment i una gran reflexió.  I jo en estos moments em meravello de la meva ignorància i exclamo:

-          Òstia!, hi ha una solera ideològica darrere tot això.

Algú podrà pensar que soc un simple, que amb la quantitat de gent de dretes que hi ha al món fent teoria política i que jo encara no m’havia assabentat...  Doncs no és tracta ben bé d’això, és que moltes vegades tendia a menysprear a l’adversari.  Pensava que és tractava d’una cosa maquiavèl·lica que amagava un altra veritat al darrera, la de l’enriquiment i l’egoisme.  Atenció, que no estic parlant de la política professional, si no de la gent senzilla que ha reflexionat profundament sobre el tema.

Tot això no m’ha portat més que ha refermar encara més la meva manera de pensar, però trobo que m’ha donat un altra perspectiva.  Miro a l’adversari en respecte i escolto a tothom perquè penso que tots s’ho mereixen.  També he après a no menysprear la valia de l’adversari ja que no hi ha rés pitjor que l’arrogància i penso que no podem caure en aquest parany.

Qui no ha caigut alguna vegada en la temptació de pensar que tal o qual polític és un burro i un inepte?  Cada vegada més entenc que això és un gran error.  Aquells que són on són no han arribat per ser estúpids.  Potser lo qualificatiu lo podem discutir, però segur segur que no ha estat la incapacitat la que li ha permès arriba tant amunt.