Ara que havia
aconseguit, desprès de molts anys de renegar, refugiar-me al futbol. Ara que veia la secció d’esports com un oasi
en mig de tanta repugnància informativa.
Ara va i surt un escàndol que afecta a no se quants equips de futbol, no
se quantes competicions i ja veurem que més.
Fins i tot lo sacre-sant Guardiola, vaig sentir, això sí només ho vaig
sentir un cop, està esquitxat per unes suposades comssions o aportacions o
donatius rebuts des de Qatar. Juntament
amb ell és citava al Sandro Rosell.
També lo Michel Platini i lo Sarkozy.
Com que un és culé,
és troba en los seus sentiments traïts.
Tot i que qualsevol club pot estar embotit en tot això. No és que fos tant imbècil com per a pensar
que los directius dels equips de futbol són gent de bé que només si fiquen per
amor als colors. Ni tampoc és tractava
de creueres que un “tinglado” que mou mils de milions pot ser una mera passió
esportiva i no tingui algú disposat a ficar la ma a la caixa. Però la veritat és que aquest no era lo
millor moment com per a que ens treguin la vena dels ulls. Si us plau, ens cal algun refugi!
Sembla que lo cor
de la estafa, segons la premsa, està a Alemanya. Però estos no eren los que no estaven
corruptes? No eren lo exemple a
seguir? No resulta que havíem de ser com
ells? Ah, que no és pot
generalitzar. Doncs això no
generalitzem.
Per cert, com diuen
los postmoderns: tot presumpte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario