Campelones

Avui hem tingut un nou acte de comiat.  Hem anat a acompanyar al nostre fill a jugar la final comarcal de futbol sala, dintre de la lliga dels jocs escolars, en representació del col·legi Miguel Servet de Fraga.  Dic que és tracta d’un nou acte de comiat perquè lo nostre fill està al darrer curs de primària.  Quan arribe lo més de juny ens acomiadarem definitivament del col·legi, de la seva gent, de les mares que ens han acompanyat en est viatge de nou anys de creixement desenfrenat.

Al marge de tota la nostàlgia que per un minúscul moment m’ha envaït, estos xiquets han fet tot lo possible per a aïllar-nos de qualsevol altre estímul extern i ho han omplert tot d’emoció i joc.

Com deia al principi és tractava d’una final i com a tal és jugava a un sol partit.  Lo que guanyés se’n anava cap a Osca a jugar la final provincial.  Era per tant la darrera oportunitat de repetir l’assistència a la capital per a disputar lo campionat provincial per tercer any consecutiu.  Con que l’enfrontament era contra Mequinensa, ja sospitàvem que l’emoció estaria assegurada.  Los darrers anys a tots los enfrontaments han patit molt per a guanyar-los.  Tenint en compte que enguany pràcticament no han tingut partits, ja que a mida que és van fent grans és van reduint los xiquets que continuen jugant al futbol sala al col·legi, i tenint en compte, que estem als darrers dies de les vacances de setmana santa, i per tant no han entrenat als darrers quinze dies; doncs tenint en compte tot això  vèiem les opcions de que guanyessin bastant escasses.  Però també cal contar en que nosaltres, com a pares, sempre afrontem los reptes esportius en certa dosi de pessimisme, sobretot per a rebaixar les expectatives.

Lo partit era per tant de màxima rivalitat.  Cal recordar que tot i tractar-se de col·legis, no deixa de ser un enfrontament entre Fraga i Mequinensa, eterns rivals futbolístics.   Quasi tota la primera part va transcorre en un empat que semblava seria la tònica del partir, però un gol a favor de Miguel Servet va decantar momentàniament lo resultat.  Dic momentàniament perquè, encara no havien passat ni dos minuts que ja va caure l’empat.

La segona part hauria de ser la que ho resolgués tot, si no no quedaria altra que anar a la pròrroga o en lo pitjor dels casos als penals.  Va tornar a marcar Miguel Servet i, lo mateix, en un moment va caure l’empat a dos.  Los nervis estaven desfermats.  Mequinensa marca lo tres a dos i ja ens veiem acomiadant-mos del futbol del cole per sempre més.  Un canvi en la tàctica de Miguel Servet desprès de demanar temps mort m’ha portat a pensar que definitivament lo partit estava acabat.  L’estratègia era utilitzar la figura del porter jugador.  Això sempre que ho he vist fer ha acabat en l’equip que ha jugat en porter jugador en un bon sac de gols en contra.  Però a la primera jugada ha caigut lo gol de l’empat, en lo que ha pogut tornar la calma i lo porter habitual a tornat a defensar la porteria de Miguel Servet.  Tot indicava que acabaríem als penals.  Però inesperadament ha arribat la jugada definitiva i Miguel Servet a marcat als darrers trenta segons de partit i sense deixar temps als jugadors de Mequinensa per a treure del mig del cap i intentar la remuntada.

Avui sí, avui sí que hem bordejat l’infart i hem acaronat qualsevol de les seves variants per culpa dels nervis.  Quan ha acabat lo partir hem patit una explosió d’alegria que no era ni la meitat de gran que l’explosió de descans.  Cal dir que l’equip de Mequinensa han fet gala tant pares com xiquets d’una esportivitat exquisida.

En tots los partits i en tota la trajectòria d’estos amics que juguen al futbol no em canso mai de destacar la figura de l’Alvaro, l’entrenador, que ha sabut crear un equip prescindint d’individualitats, ficant en valor l’esport com a forma d’entendre lo companyerisme i com a forma de començar a gestionar la frustració com a una amiga que t’ha d’acompanyar tota la vida.  Realment ha fet una gran feina en tots los xiquets que s’han arrimat al futbol com a diversió en lo nostre fill en particular.  També ha aconseguit que a qui no ens interessava gens l’esport se’ns despertés lo cuc i seguim los partits en autèntica passió.  Gràcies i anem cap a Osca.   Veurem què.