The raven

But the Raven still beguiling all my sad soul into smiling,

Straight I wheeled a cushioned seat in front of bird and bust and door;

Then, upon the velvet sinking, I betook myself to linking

Fancy unto fancy, thinking what this ominous bird of yore--

What this grim, ungainly, ghastly, gaunt, and ominous bird of yore

Meant in croaking "Nevermore."

El cuervo  (Edgar Allan Poe)

Deia lo Nicolás Maduro (candidat a presidir Veneçuela pel partit Gran Polo Patriótico) que dimarts és trobava resant davant un gran retrat de l’Hugo Chávez quan de sobte va aparèixer un moixonet.  Aquest moixonet no content en aparèixer, va començar a voletejar  per sobre del cap d’en Maduro i va fer un xiulet.  En Maduro, explica, que en aquell moment va entrar en una mena d’èxtasi que el va portar a xiular també.  I allà que van tots dos, com si d’una peli de la factoria Disney és tractes xiulant dintre de missa.  L’un voletejant i l’altre xiulant.

Bé tal i com ho explica lo Maduro pot recordar a les pelis de Disney on eixia la “Ventafocs“ (per asti diem la Fumarola) ballant envoltada de moixonets que acompanyats d’una cançoneta estrident et fan podrir a la butaca del cinema.  També podria semblar que al Maduro en contes d’orant el van agafar al festival de Woodstock en plena orgia d’àcid lisèrgic.  Jo, però, m’inclino més per creure que el Maduro no està inventant rés de rés.  I que realment va tenir una aparició.  I que aquesta aparició tenia forma de moixó.  I que aquest moixó era la reencarnació de l’Hugo Chávez.  Ara bé, lo xiulet del moixó no era un xiulet, si no un grall.  Perquè lo moixonet era un ocellot, concretament un corb, lo corb de l’Edar Allan Poe.