Lo grup dels tarongers

M’arriben veus des del pròxim orient (és a dir: València) de que hi ha un seguit de capellanots d’alt llinatge furonetjant per les plantacions de tarongers, preguntant a un i altre pagès:

-          Dispensi bon home, vostè que hi entén:  Pensa que queda gaire per a poder gaudir de la collita de taronges?  No li sembla que ara que comencen a canviar de color seria un bon moment per a collir-les i començar a despatxar bons sucs de taronja?

-          Marxin, fora!  -contesta lo pagès enfurismat- Ja està bé de donar pel sac cada dia en lo mateix.  Els hi he dit que encara falten més de tres setmanes per a començar a collir i, a més a més, la taronja de suc no la collirem fins d’aquí tres setmanes.  Collons!

-          Vol dir que cal esperar tant?  Bon home...

-          Cagon los collons de nostre Senyor, si no marxen ara mateix els hi foto lo xapo de barret.

No us penseu que lo senyor pagès és un maleducat, no, és que està fart de que cada dia, com a mínim tres cops, li facin les mateixes preguntes.  Què no ho saben estos del Vaticà que les taronges necessiten lo seu temps per a madurar?  Que no convé força a la natura, que si no lo suc de taronja resulta repugnant i no hi ha qui se’l begui.

Senyor Bergoglio o Francisco, si així m’ha de fer més cas, pari compte amb los sucs de taronja servits abans d’anar a dormir, que això de ficar-se amb la cúria vaticana (o los G-8 com los anomenen ara) és prou perillós com per a merèixer, fins i tot, formar part de la trilogia de “El Padrino”

Amén.