Pel davant de ca Cuello
Va un jove poc elegant
És Portomeu
Lo de cal Casillero
Camina xafant la terra
Com si vullgues
A cada passa
Plantar-se
Com ell mateix ha plantat est matí les tomateres
Portomeu camina
Com si estès molt segur d’ell mateix
Però
Te la gola seca
Li suen les mans
I el cor està a punt de marxar-li
Budells avall
Portomeu ha fet un
Traguet ben llarg de vi
Pa que no se li seques la gola
Ni li suessin les mans
Portomeu és un home de la terra
De la feina
Del treball de cada dia
No és un home que sapigue parlar
No és un home que sapigue conquistar
No és un home que sapigue ballar
Però
Portomeu és un home
Que sap on és la bellesa
De les coses importants
Los camps acabats de llaurar
L’herba acabada de segar
Los arbres acabats de florir
L’olor de la pluja a l’estiu
L’olor de la llet mentre l’esta munyint
L’olor d’un arna acabada d’obrir
Lo cansament d’arribar a casa a la nit
Lo gitar-se en los llençols acabats de canviar
Lo soroll de la llenya cremant al fogaril
La brillantor dels ulls de la Doloretes
La manera que te de riure...
Portomeu ha collit una trossa de flors
Perquè va a veure a la Doloretes
De cal Comarot
Porta una trossa de flors a la ma
Les ha plegat avui mateix
A l’horta
Hi ha fumaria
Uns camalets ben florits de ginesta
Unes majoles
I unes roses que ha pres del roser del veí
I dos clavells
De la clavelillera que fa clavells
Que guarden pa quan
Han de fer les guindes
Tant esforç
Tant mudat
Tant suat
Tant preocupat
Tant enamorat
I encara
No
Ha parlat en
La Doloretes
Portomeu
I la trossa de flors
De ben segur
Conquistaran
A la Doloretes
Perque
Tu
I
Jo
Volem que sigue així
I
Te contaré un secret
Fa dos dies
Que la Dolorotes
No pot dormir
Pensant en Portomeu
I les seues mans
Cribassades
De tant treballar la terra.
