Han tallat la serra
La que se veu des de la
finestra de casa
L’han tallat
Com qui talla un pastís
Un pastís sacher
Així ha quedat la veta
d’argila al descobert
Com si fos la melmelada
d’un pastís sacher
Com si fos la melmelada
d’albercoc
A punt de regalimar
Han tallat la serra
Un desmunt
Li diuen
Pa emparellar lo bancal
del davall
Guanyar una mica més de terreny
I puguer treballar
A peu pla
La serra plora
I lo meu gat s’ho mira
Cap dels tres no entenem
res
Tant prompte arribe
La primera tronada
S’esbarrancarà
I lo que ara pareix
Una muralla
indestructible
S’esllisarà com xocolata
calenta
Caient a tota velocitat
Com una xiqueta que se
deixa caure
Per un eslliçador
Rient i cridant
I se faran clots
I lo fang inundarà lo
bancal de baix
I lo single de pedra
quedarà al descobert
En aquell blau grisós
Que mostrarà la tristor
de la terra despullada
Dintre d’un temps
Los abellerols
Blaus verds i brillants
Siràn capaços
De fer forats al fang
I instal·lar los seus
nius
A la serra tallada
I les serps
S’ho miraran en fam des
de terra
Pensant en lo bons que
estan los pollets d’abellerol
Han tallat la serra
La que se veu des de la
finestra de casa
La miro jo
La mira lo gat
I dingú entenem res
De lo que està passant
En lo món
En lo mont
