Au, pos ja està. Ja m’he llegit el “Datura Stramonium i altres relats” de l’Àngels Guil Bieto, i a més a més l’he comprat a la llibreria Drac, d’Olot, res d’Amazone i rotllos d’eixos. I m’he agarrat un emprenyament monumental per diversos motius. Ves que vaig:
Per començar, he fet tard a treballar dos maitins seguits per culpa del maleit llibre. Com que tinc per costum llegir una mica mentre esmorzo no he pogut dosificar i havia d’acabar sí o sí lo conte o relat o com punyetes se digue, i no content amb això n’encetava un altre i a lo que em donava compte ja era hora d’enganxar i encara no m’havia ni vestit. Cagon los collons!
Per continuar, des que he acabat lo llibre no em puc treure del cap a personatges com l’àvia Eulàlia, que pareix com si la coneguessa de tota la vida i hagués “intimat” amb ella. O la pobra Muntsa, o la manipuladora Cinta o l’inquietant Gilbert i tants i tants personatges que ara ja m’acompanyaran de per vida, i quan de tant vell perda l’esme (si es que mai n’he tingut), estic segur que cridaré los seus noms mentre me cau un fil de babes incontenibles.
En definitiva lo llibre està escrit en un domini de la llengua exquisit i en una capacitat de construcció de personatges molt elaborada. La pena és que no hagi estirat una mica més los relats, especialment aquell agon se la veu més còmoda parlant, lo que transcorre a Seròs.
No l'has llegit encara? No se a que cony estàs esperant!
