La primavera se va eurir
Igual que s’eurís un arna
Desplegant com una festa
l’íntens aroma de la mel
Lo flaire
Una mica picant de la cera
Lo zum-zum de les abelles
Que convida a celebrar la
vida
A banyar-se en la abundància
que despleguen davant nostre
La primavera se va eurir i
ens vam emocionar
Vam pensar que tot lo malson
estava acabant
Que ja quedava poquet pa
tornar a abraçar-nos
Besar-nos
Compartir converses absurdes
O buides
O avorrides
Però resulta que les abelles
de l’arna no estaven desitjoses
De que les molestéssim
Així que
Han llençat les punxes
contra nosaltres
I ens han obligat a tancar
l’arna
I a fugir de la primavera
Com del demoni
I
Redimonis!
Ens han tancat al poble
Sense poder eixir
Adeu primavera
Adeu alegria
Tornem a ficar-nos
A refugi de les punxes
Oblidem
De moment
La dolça olor de la mel
I esperem
Continuem esperar
Lo moment de retrobar-nos
I fer allò que més mos xoca
Passar lo temps junts
I estimar-nos
En carn i ossos
En riure i plors
Tocar-nos
Abraçar-nos
I ballar
Com trobo a faltar ballar!
