Bon vent i barca nova

—     Diu que marxa Duran.

—     I Lleida també.

—     Com?

—     No, que plega en Lleida.

—     Que sí, cony, que marxa en Duran i Lleida.

—     Escolta una cosa.

—     Digues.

—     Què passarà ara amb les enquestes?

—     Quines enquestes?

—     Les que diuen quin és el polític més valorat.

—     I menys votat.

—     Sí, també.  Que el Duran era el polític més valorat, però no el votaven ni els del seu partit.

—     Saps que.

—     Digues.

—     A mi em preocupa més l’estiu.

—     L’estiu?

—     Sí, l’estiu.  No aquest estiu.

—     Doncs quin estiu?

—     L’estiu vinent.

—     Per què l’estiu vinent?

—     Doncs perquè aquest estiu hi ha mundial, però l’estiu vinent no.

—     I?

—     I llavors qui dirà bestieses a la universitat d’estiu?

—     Osti tu, és veritat.  Que sempre sortia en Duran a donar algun ensurt als seus companys de files.  I ara que farem a l’estiu?

—     No se.  Potser podríem anar a la platja.

—     Ep, que jo soc més de muntanya.

—     Bé doncs a la muntanya.

—     Diu que marxa en Duran.

—     Sí, i en Lleida també.

—     Bon vent i barca nova.