Pastís de xocolata amb melmelada d’albercoc

Han tallat la serra

La que se veu des de la finestra de casa

L’han tallat

Com qui talla un pastís

Un pastís sacher

Així ha quedat la veta d’argila al descobert

Com si fos la melmelada d’un pastís sacher

Com si fos la melmelada d’albercoc

A punt de regalimar

Han tallat la serra

Un desmunt

Li diuen

Pa emparellar lo bancal del davall

 Guanyar una mica més de terreny

I puguer treballar

A peu pla

La serra plora

I lo meu gat s’ho mira

Cap dels tres no entenem res

Tant prompte arribe

La primera tronada

S’esbarrancarà

I lo que ara pareix

Una muralla indestructible

S’esllisarà com xocolata calenta

Caient a tota velocitat

Com una xiqueta que se deixa caure

Per un eslliçador

Rient i cridant

I se faran clots

I lo fang inundarà lo bancal de baix

I lo single de pedra quedarà al descobert

En aquell blau grisós

Que mostrarà la tristor de la terra despullada

Dintre  d’un temps

Los abellerols

Blaus verds i brillants

Siràn capaços

De fer forats al fang

I instal·lar los seus nius

A la serra tallada

I les serps

S’ho miraran en fam des de terra

Pensant en lo bons que estan los pollets d’abellerol

Han tallat la serra

La que se veu des de la finestra de casa

La miro jo

La mira lo gat

I dingú entenem res

De lo que està passant

En lo món

En lo mont