Bon voyage

M’han dit que ara que no dirigeix El Mundo, Pedro J. Ramírez, ha rebut una oferta per a treballar a la cooperativa de Mondragón.  No, espera, crec que m’he fet un embolic.  Ah, val, que on ha d’anar a treballar és a La Orquesta Mondragón i que ho farà amb la seua Renault Kagoo.  Bufa Manela! quin embolic que porto.  Dit això, encara em queden dubtes sense resoldre.  Que pensà en Polanco de tot això?  Ah, que Polanco ja va morir.

Què serà del periodisme d’investigació?  Qui destaparà escàndols de socialistes etarres fent petar trens al mig de Madrid?  Amb qui farà ara la pinça Birmana?  Ah, que no era Birmana la pinça.  Doncs crec que és millor una bona pinça Birmana que tenir tractes amb el califa de Còrdova i la hiena bigotuda.  Ui, se m’ha escapat... la pinça Birmana en realitat no existeix.  Lo que si ha existit és un senyor de ment retorçuda que ha estat inventant-se investigacions que no han existit mai, que ha mentit descaradament i que ha creat opinió entre les classes més retrògrades d’aquest país, emportant-se, de retruc, algun progre que s’ha passat de frenada.

Senyor Pedro J. Ramírez que tingueu sort i sobretot aprofiti l’avinentesa per a dedicar-li més temps a l’Ágata.  Faci algun viatge amb l’Inserso, que se jo, a Benidorm o a qualsevol altre lloc, aprengui a jugar a la petanca, a la botifarra o a qualsevol altra cosa que el pugui mantenir allunyat del que ha estat la seva arma de destrucció massiva:  el pseudoperiodisme de saló.

Com diria el Javier Gurruchaga:  Bon voyage.