Diu que era una cabra que tenia set
cabrits... “Ai redéu! Pos que sirà això? Set cabrits?
Pos si pareix una conilla” “Clar,
no m’estranya, si sempre ha sigut una cabra boja” “I ara com los criarà eixos set cabrits?” “Pobres cabrits” “És que ningú pensa en los cabrits?” “Clar, ara los haurà de criar en “Pelargón” i
eixiran mig atontolinats”
La pobra cabra tenia un embolic de por
a casa pa tirar entavant en los set cabrits que menjaven com cent vaques
grasses i donaven més mal que cinquanta tosinos aviats.
I en eixes que un bon dia la cabra
havia d'anar a comprar i:
– Mireu
cabrits, la mama té que anar a comprar, així que no euriu la porta a ningú,
perquè m'han dit al poblle que hi ha un llop molt dolent que volta per astí que
é molt perillós.
– Tranquil·la
mama que no eurirem- va dir la cabreta més petita i la més repel·lent, perquè
sempre estava; “ai mama això” o “ai mama allò altre”, com si no hi hagués ningú
més al món que ella.
Així que la mama va tancar la porta
sense passar la clau, per si de cas hi havia algun incendi, o ves a saber què,
que poguessin eixir de casa les cabretes sense problemes i se'n va anar xino-xano
cap a la botigueta de la cabra Marieta.
– Bon dia
Marieta. Bon dia a totes. Com anem xiques?
Les cabres que allí estaven fent la
compra van callar de repent i van arrugar lo nas saludant en fredor. Una fredor tant intensa com les mans del
veterinari quan furga a les teves intimitats.
La Marieta per la seua part va
aprofitar pa anar cap a dins, al rebost de la botiga que era agon tenia lo
telèfon instal·lat i va cridar als serveis socials pa avisar de que “aquella
“cabra boja” ha deixat sols als pobres cabrits a casa” “Mira tu que si arriba a passar alguna cosa,
allavonces què? A qui protestarem?”
L’assistenta social va deixar tot allò
que estava fent i va sortir com una esperitada cap a la casa de la Cabra
Boja. “Mira que no li tenia ganes jo”
– Toc, toc-
va trucar a la porta l’assistenta. Los
cabrits se van espantar molt.
Los cabrits se van espantar molt, tret
del petit que se va vullguer fer lo sabut.
– Qui és?
– Sóc una
treballadora social que vinc a cuidar de vosaltres mentre la mare no està.
– Com sabem
que no és lo llop? Ensenya-mos la poteta
per la botera – va dir la cabreta més petita que recordava un conte que lis
havia contat una nit la seua mare.
La cabra assistenta va ensenyar la
poteta per la botera i en veure que era una pota blanca les cabretes van obrir
confiades just en lo moment que arribava la patrulla de la policia municipal a
socorre l'acció de l’assistència social.
Totes les cabretes van ser embotides al furgó policial i traslladades a
l'alberg municipal.
D’Assistència Social
A Alcaldia
Per la present informem de que:
Vistes les condicions de convivència
familiar al domicili del carrer del Bancal, 23.
Vist que a l’esmentat domicili hi
vivia una cabra sense parella coneguda ni reconeguda.
Vist que juntament amb la cabra
desparellada hi convivien set filles seves.
Vist que les cabretes havien estat
abandonades per la seva mare al domicili familiar.
Vist que la mare no mostra signes de
capacitació per a exercir una maternitat responsable.
Aquest Departament d’Assistència
Social
Proposa
Que és fiquin en marxa per part
d'Alcaldia los mecanismes oportuns per a iniciar los tràmits d'acolliment
simple en favor d'alguna de les famílies que esta assistència social té
qualificades com aptes per a desenvolupar una criança adient..
Data i signatura.
D’Alcaldia
A Departament d’Assistència Social
Vist l'escrit presentat des del
Departament d’Assistència Social de Data.
Vistes les condicions que al mateix
escrit s’expressen sobre la degradació de la vida familiar al domicili del
carrer del Bancal, 23.
Vist que al citat domicili hi viuen
una cabra soltera amb set descendents directes.
Vist que hi ha indicis més que suficients
com per a decretar la incompetència de l'esmentada cabra per a fer-se càrrec de
les seues filles.
Vist l'abandonament que van patir les
cabretes per part de la seua mare.
Vist que los serveis de policia local
es van veure obligats a intervenir per a poder atendre degudament la situació
de desemparament patida per les cabretes.
Decreto
Que s’iniciïn amb la màxima urgència
els tràmits per a dur a terme l'acolliment simple familiar de les set cabretes
a altres tants nuclis familiars que els serveis d’assistència social considerin
apropiats per a atendre la situació de desemparament.
Que mentre s'executa l'acolliment
simple les cabretes siguin degudament ateses a les instal·lacions de l'alberg
municipal.
Tanmateix insto a que s’iniciïn los
tràmits oportuns per a imposar una sanció econòmica a la cabra domiciliada al
carrer del Bancal, 23 pels següents motius;
. L'abandonament de les menors al
domicili familiar.
. La prestació urgent del servei de
policia municipal derivada d’una imprudència temerària.
Tot això ho decreto i ho signo com a
alcalde
Data i signatura.
La “Cabra Boja” plorava desesperada
davant la porta de casa d'agon penjava la notificació d'inici de tràmit de
retirada de la pàtria potestat per abandonament.
– No ploris
cabreta que plorant no se solucionen los problemes.
La cabra va mirar d'agon venia la veu
greu i va veure un llop fosc de mirada esgarrifosa.
La cabra espantada va dentrar corrents
a dins de casa i se va amagar i va començar a tremolar. Lo llop va tustar i, cansinament, va dentrar
a la casa i se va dirigir cap a lo reloig per agon se veia clarament la cua
tremolosa de la poruga cabra.
– Va vinga, a
tu també t'han contat històries de llops que mengen cabres? No tinguis por de mi, si sóc vegetarià.
– No pot ser
un llop vegetarià –va xiuxiuejar la cabra morta de por.
– Vinga, va,
que tot lo que saps dels llops segur que t'ho han contat los mateixos que t'han
pres a les teues filletes.
Això va fer pensar a la “Cabra Boja” i
per un moment va dubtar.
– No
m'enganyaràs a mi. He sentit moltes
històries de llops que utilitzen mil i una mentides per a acabar menjant-se a
les pobres cabres.
– Si realment
te vullguessa menjar no me caldria més que estirar-te la cua i traure’t de
dintre del reloig. Jo només pensava
ajudar-te a recuperar a les teues cabretes.
– I per què
hauries de voler ajudar-me a recuperar-les?
Què se t'ha perdut a tu en tot això?
– La veritat
é que no puc suportar la injustícia que estàs patint, per això vull
ajudar-te. A més se com podem treure a
les cabretes del centre d'acollida, però ens hauríem de donar pressa.
La cabra va pensar que no podia deixar
escapar l'oportunitat que lo llop li oferia.
En definitiva si l’estava enganyant lo pitjor que podia passar é que se
la menges i, total, què importa continuar vivint si t'han pres les filles? Així que tremolant va eixir de dins del
reloig i va mirar directament als ulls del llop i va dir:
– D'acord. Anem.
I així va ser com cabra i llop se van
encaminar cap al centre d'acollida de cabretes desemparades.
– Mira, ara
trucaré a la porta- li va dir lo llop a la cabra- i muntaré un
terrabastall. Quan vegues que això
sembla can pixa aprofites pa dentrar i treure a les teues filletes.
Lo llop va trucar a la porta i quan se
va obrir va començar a cridar com si estès faltat, en los ulls desorbitats i la
veu més ronca que va poder fer, que estava mort de gana i que se menjaria tot
allò que se li fiqués pel davant. I
bracejant, bavejant i cridant, lo llop, va provocar un caos de cabres corrent i
xisclant a munt i avall per tota la casa d'acollida. La cabra va aprofitar tot est enredo pa
dentrar a la casa i buscar a les seues filletes. Les va treure de l'habitació agon estaven i
va eixir correns escales avall seguida del llop. Només arribar al carrer van veure un caçador
que va disparar contra lo llop i li va ferir greument a la panxa. Lo llop doblegat de dolor se va recolzar a la
cabra i van corre junts cap a l’espessor del bosc.
S’hi van instal·lar. Al bosc vull dir. Al mig del bosc. Per allà agon passa un riuet que porta aigua
fresca. Un aigua fresca que va servir pa
curar la ferida del llop. Afortunadament
la bala només li havia fet una esgarranyada a la cuixa i en uns pegats d’herbes
van aconseguir que no s’infectés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario