La fafet i la formiga

Havia escarxofat lo seu negre i gros cul a la butaca de palla mentre menjava, com una autèntica afaram, una tassa ben acaramullada de cereals.  La televisió escopinava grans dosis de notícies:

—     Estem patint una forta onada de fred siberià que se prolongarà durant unes quantes setmanes.  Estem assolint les temperatures més baixes dels darrers cinquanta anys.  Afortunadament, ens hem preparat prou bé per a sobreviure a aquesta situació gràcies a l’acumulació de queviures i a la feina desenvolupada al llarg de l’estiu, que ha estat prou productiu.  Aquelles de vosaltres que us heu esforçat no cal que patiu, en canvi les que no han estat capaces d’acumular queviures...

La televisió va callar de repent.  Acabava de marxar la llum i tot va quedar en silenci i ben fosc.  A la formiga li va costar una mica acostumar-s’hi a la foscor, però sobretot li va costar acostumar-s’hi al silenci.  En la tele apagada era capaç de sentir com cruixia lo formiguer, com si li parles; era capaç de sentir-se les vísceres, que celebraven l’arribada dels cereals ben mastegats; era capaç de sentir un gemec...  Però, d’agon bé est gemec?

La formiga se va aixecar de la butaca i a palpons, bé potser seria mes correcte dir a “antenons”, ja que tantejava los possibles obstacles en les antenes, va recórrer lo camí del formiguer fins a l’entrada, agon va trobar a una fafet a les tres pedretes.  Com que la formiga, tot i ser petita, tenia un cor ben gros va sentir pietat de la pobra fafet i la arrossegar a dintre del formiguer, la va gitar al paller i la va tapar en una bona capa d’espart i trossets de llana; li va fer unes bones esfregues en un oli de romer i li va fer beure unes sopes de timó.  Quina diferència!, la pobra fafet, tant que li alegrava la feina a la formiga durant los dies més calorosos de l’estiu, quan cantava sense parar.

Van passar uns dies adés de que la fafet recuperés la seua alegria estiuenca.  Van caldre moltes sopes de timó i moltes esfregues, però finalment va poder eixir del llit i començar a cantussejar, bé, al principi remugava més que cantava, però de mica en mica va anar guanyant força i recuperant la capacitat cantora dels dies més càlids de l’estiu.  La formiga se va alegrar molt i va ser molt feliç de tenir una companya tant i tant alegre a la vora i que li va fer passar lo millor hivern de la seua vida.

A la porta del formiguer, una televisió callada va sent consumida pel roví.

MORALINA:  Quant deixes d’escoltar notícies captes molt millor la realitat que t’envolta.