Lo paio Emili

Diu que hi ha un paio que ha eixit a les notícies i estava tot content.  Sembla que estava a Nova York i, segons diuen, malbaratava optimisme respecte de la situació econòmica d’Espanya.  És tracta d’un banquer.  Bé, no,és tracta de: El Banquer.  És ni més ni menys que l’Emili.

D’entrada m’ha sorprès veure a un paio malbaratant, en los temps que corren i menys quan és tracta d’un banquer.  Sempre se’ns havia tramés l’idea (suposo que provocada per llegir massa a un tal Dickens) de que un banquer havia de ser un personatge àvar, més ocupat en acumular riqueses que en malbaratar-les, però sembla que tot això ja no és així, i un banquer d’un país on s’han transvasat els recursos públics cap a la banca en forma de milions d’euros pot anar-se’n a un altre país a malbaratar, encara que sigui optimisme.  És clar que com diu lo refrany: “es de bien nacidos ser agradecidos”  I aquest paio ja en té prou en lo que té com per a tenir que carregar en un adjectiu qualificatiu més.  Així que és dedica a fer-li la rosca al govern de torn sigui quin sigui lo color, que, escolta tu, tots diuen en lo color dels seus ulls.  Com s’ho deu fer?

Frases del paio:

"Está llegando dinero a España por todas partes"

Donem per fet que realment està arribant pasta de tot arreu.  Que merda de país és aquest, un país de pidolaires?  O és que algú està aprofitant que ha caigut l’arbre (bé potser era un arbre de nadal dels xinos) per fer llenya.  A que ens obligaran aquestos paios que estan portant calerons cap a Espanya?  Qui els hi tornarà en forma de beneficis?

"España se ve como referencia en el FMI"

Quan a lo que diu l’FMI, doncs tenint en compte que lo paio Rodrigo era director gerent del citat organisme doncs: “No hase falta desir nada más” Bernhard Schuster.

"Ha cambiado de una forma que no os la podéis imaginar"

I la tercera cita no m’estranya gens que la faci ara que lo paio Eduard (alias Teddy) està en hores baixes i no pot reclamar-li los drets que en veritat li correspondrien al paio Alfonso Guerra (Vamos a poner a España que no la va a conocer ni la padre que la parió”)  És clar que lo paio Emilio va tenir una educació més refinada i no li queia bé de dir segons quines expresions, tot i que lo resultat, per més bones paraules que hi fiques, és igual de nefast.

Bé, suposo que haurà deixat anar alguna bestiesa més, però ja m’avorreix parlar tant d’un banquer, perdó, El Banquer, que té la barra de dir-se Botín (ja se que no és culpa seua, però con que ho puc resistir tot tret de la temptació, que deia Oscar Wilde, i sóc humà, doncs em permeto fer un acudit fàcil)  que genera tant poca confiança que ja no li corre ni lo paio Fernando i que és capaç d’enfotre-se’n de sis milions de persones que estan a l’atur, de milers de nens desnodrits (o malnodrits segons qui et conti la batalla) en  l’Administració ensorrant-se ofegada pel deute, en unes pensions que van caminant amb pas ferm cap a la destrucció i més i més i més i més i, que deia en Puial.

Paio Emili, que miri, que ja m’he cansat de gastar-me los meus diners en altres.  Que ja està bé de que a casa no arribem a final de mes  perquè ens ho gastem en mantenir un sistema financer que no ens interessa ni ens ha interessat mai.  Que sí, que si realment ens gastéssim los diners en nosaltres seriem rics.  Així que no compti amb mi quan, arribat lo moment, tota aquesta gent que diu que porta diners vulguin cobrar.  Que pagui Botín!