Frenesí estiuenc

Un exèrcit de mascles de fafet criden embogits tractant de conquerir lo cor de les femelles, amb l’única intenció d’escampar la seva passió en forma d’actes amorosos executats a corre-cuita darrere les mates que, seques per l’implacable sol, observen impassibles lo trasvàs del suc de la vida des del mascle cap a la femella.  Però, qui té ganes de follar en la calor que fot?

Lo sol m’ofega.  Les pelusses dels mullareros s’escampen per l’aire i aterren a la meva suada pell.  Allà s’enganxen i m’irriten.  Me rasco i m’enceto la pell.  Suo i m’irrito mentre noto l’olor dels cloronicotinils i los organofosforats que, en forma de micro partícules, inicien una profunda excursió travessant tot lo meu sistema respiratori fins al fondo dels meus pulmons, just allà on se poden barrejar en la meva sang i transferir-se al meu sistema nerviós o acumular-se en un racó a l’espera que hi hagi una quantitat prou grossa per a atacar les meves cèlul·les que, embogides, esdevindran en qualsevol mutació cancerosa que acabarà en la meva vida d’una manera horrible.

La calor s’acumula acotxada, o més bé, estirada a terra com un soldat al front de batalla que, cos a terra, espera que parin de caure bombes per a eixecar-se, calar la baioneta i atacar.  Lo moment oportú arriba en forma de tronada.  Una tromba d’aigua que fa eixecar-se la calor de terra i escalar pel meu cos ofegant-me.  Allavonces encara és fa més insoportable l’ambient.  Tot està humit i lo que abans era calor insoportable ha esdevingut xafogor insofrible.

Les femelles de mosquit dansen al meu voltant tractant de xuclar-me la sang que els hi cal per a poder reproduir-se.  Volen i amb lo soroll fan reconeixible la seva sexualitat desbordant envers los mascles de la seva espècie que, previsiblement, cauran sense remei seduïts per la quantitat de sang que acumulen los mosquits xiques al seu abdomen.  Hi ha una dansa frenètica de pampallugues roges que demanen sexe sense miraments.  Hi han erupcions a la meva pell que piquen sense miraments.  Crostes que ragen sang quan les rasco.  Sang que desferma, una vegada més, la libido de les mosquits que pugnen per follar-se los mascles més grossos i millor preparats.  Però, qui té ganes de follar en la calor que fot?

Me fico a l’aigua de la piscina tractant de recuperar les bones maneres que l’estiu m’ha pres.  Immediatament me relaxo.  La meva pell torna a recuperar-se.  La suor ha desaparegut.  Lo meu cap comença a funcionar de nou.  Te puc tornar a pensar.