Viu l'estiu

Apa, ja hi tornem a ser.  Cada estiu la mateixa gandalla.  “Que si fixat tu los diners que costa rescatar los excursionistes a la muntanya.”  I es que a camins pareix que tots anem a l’aborregamen.  Que lo diari diu que un rescat en helicòpter pot costar 3000 euros i tots a exclamar-nos i a dir:  “Ma tu, pa que havien d’anar allí.  Ja està bé, que paguen”  Lo que passa en tot això és que és un joc molt perillós, perquè se’n comença pagant los rescats en helicòpter, per la raó de: “Ma tu, pa que havien d’anar allí,” i s’acaba dient que si un té un accident de cotxe a la carretera desprès de cometre una imprudència: “Ma tu, pa que havien de corre tant”  O algú agafa càncer de pulmó i: “Ma tu, pa que havien de fumà.”  O és pateix un atac al cor a conseqüència de l’elevat índex de colesterol i: “Ma tu, pa que havien de menjar tants donuts.”  O s’entrepuça un que passeja pel carrer i:  “Ma tu, pa que havia d’anar mirant al cel”

Així que parem una mica de compte en lo que ens fan demanar perquè igual va i resulta que estem demanant tornar a pagar serveis bàsics que per dret hem de tenir coberts.

Apa, bon estiu.