Lo sereno escrivient

Era una oficina plena de treballadors.  Cada treballador tenia un ordinador.  Cada ordinador tenia una clau d’accés per a cada un dels perfils de cada un dels treballadors.  Dintre de l’ordinador, hi havia diferents programes. Cada programa havia de tenir una clau diferent de la d’accés a l’ordinador, i diferent de cada un dels altres programes.  Cada treballador tenia un compte de correu amb una clau d’accés.  Cada departament tenia un correu col·lectiu amb una clau d’accés diferent de la clau del correu personal.

Al final, hi ha via un embolic tan gros que els treballadors, en assemblea, van plantejar una exigència al cap de personal:

—   Cal que tinguem un sereno!

Lo cap de personal, davant la por  que hi hagués una sublevació, hi va accedir.

A partir de llavors, a l’oficina, cada vegada que un treballador volia encendre l’ordinador fae dos picades de mans perquè acodís lo sereno i li facilités la clau.  Quan un treballador volia accedir a qualsevol dels diferents programes de l’ordinador fae dos picades de mans perquè acodís  lo sereno i li facilités la clau.  Quan  un treballador volia accedir al compte de correu fotia dos picades de mans perquè acodís lo sereno i li facilités la clau.  Quan un treballador volia obrir lo compte del departament fotia dos picades de mans perquè acodís lo sereno, cagon l’ou, al segon dia, ja està fins als pebrots (o fins als dallonses) d’anar com cagalló per sèquia.

Se declara la vaga general de sereno, los ordinadors queden bloquejats i lo cap de personal tremola com un pardal un maití de desembre.

La Junta d’Accionistes se reunís en sessió extraordinària i decidís prendre mesures amb caràcter d’urgència.  Per unanimitat s’acorda nomenar un comitè de savis que sigue capaç de donar alguna idea sobre què carall fer.

Desprès de vint dies d’estudi, vaga general de sereno, bloqueig d’ordinadors i tremolins de cap de personal, los savis han arribat a una solució que acabarà en lo malestar a l’oficina.  Es convoca els accionistes i un comitè d’arbitratge per a fer de mediador davant lo comitè d’empresa.  Hi ha una reunió d’estes maratonianes que acaben a les tres de la maitinada en un acord signat “in extremis” per a cinc anys.  Tothom se felicita per l’esforç fet.  Lo comitè de savis se felicita per la feina ben feta i cobra uns bons calerons per la genial idea.  Los accionistes respiren alleugerits.  Lo comitè d’empresa se penja la medalla de la victòria, una vegada més, sobre la patronal repressora.  Lo cap de personal dixa de tremolar.

Resolució adoptada per la Junta d’Accionistes i ratificada pel Comitè d’Empresa:

“D’ara endavant, cada treballador comptarà amb un sereno a plena disposició, de manera que puga requerir los seus serveis en qualsevol moment de la jornada laboral. Això sí, per petició expressa i innegociable del Comitè d’Empresa, los treballadors continuaran obligats a picar de mans per a requerir l’atenció del sereno abans esmentat.”