Lo guateque

D’un temps ençà sembla que està adquirint estat lo culpabilitzar tothom de les misèries pròpies o explicar la situació actual com una gran culpa col·lectiva.  Ja se sap que ha escot no hi ha rés car i si aconsegueixen que ens sentim culpables de la nostra lamentable situació ens enfonsarem encara més i no ens quedarà altre remei que assumir les culpes alienes com pròpies.  Sí, ja se que la culpa és molt negra i ningú la vol, però lo que estan fent ara los poderosos no té nom.

Moltes vegades, quan és parla de la crisi, sento una estranya sensació.  Ara està de moda explicar mesures que és poden prendre per a estalviar en estos temps de carestia.  Puc assegurar que cada vegada que és publica una llista de mesures o s’anuncia a qualsevol programa que donaran les claus per a sobreviure en temps de crisi, llegeixo o escolto atentament intentant reordenar la meva vida desordenada, i puc assegurar, amb decepció, que cap dels consells que és donen me l’he saltat en cap moment, ni quan figura que hi havia vaques grosses.  Així que desesperat em trobo que, oh gran dilapidador de fortunes!, no puc aplicar cap d’aquestes mesures.

Al principi de la crisi és va ficar de moda, i encara ara ho sento de tant en tant, tot i que cada vegada menys, allò de dir:  “Tothom hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”  Desprès d’escoltar aquesta màxima lapidària, sempre em sento com si hagués fet tard a una mena de guateque.  És a dir sembla ser que algú ha estat de farra, però una farra com cal, de les grosses, però resulta que a algú li van explicar que hi havia una festa i va voler dentrar, i li van dir que efectivament allí hi havia una festa grossa a la que tothom s’hi havia d’afegir, perquè si no ets un pringat.  Algú va aconseguir dentrar, però l’únic que va poder  provar va ser una cervesa calenta i desbravada.  Va haver-hi que va tenir  sort i van enxampar una gamba, però ha resultat que no estava en bon estat i desprès li ha sortit una salmonel·la de la que ja veurem si és recupera.  Desprès està la gent que, com jo, no ens vam voler adonar de que hi havia festa grossa, però malgrat tot ara ens trobem en la casa bruta, com si fóssim los organitzadors del festival, i una dona de fer feines que en contes de recollir és dedica a esbroncar-nos a cada moment per lo brut que ho hem deixat tot.

-           Però senyora, que jo no se de que festa em parla.

-          Com que no ho saps!  Què no veus lo brut que està tot?  Ara hauràs de pagar una fortuna per la neteja.  I pensa que les cortines ja no tindran la lluentor que tenien, que el terra no tornarà a quedar com estava i ja et pots oblidar dels llençols brodats.

Mare meva m’han malmès la casa!  Però on és tota la gent que estava aquí de festa?

Doncs lo que va veure cervesa calenta encara està recordant lo mal gust que té una festa a la que realment no estàs convidat.  Lo que va menjar la gamba en mal estat encara no ha pogut sortir del vàter.  I los organitzadors de la festa a casa nostra?  Doncs eixos, eixos estan a un after ficant-se de tot en los diners que havien de servir per pagar a la dona de fer feines.