En estos temps de traïció i covardia s’està perdent l’amor
per la feina ben feta. Ja no queda un
peu de terra ferma. S’està imposant l’empastre i la deixadesa. Lo que abans és feia amb amor i savoir-faire ara
és fa amb desídia. És que ja no és pot
aguantar. Acabo de sentir a les notícies
que los Estats Units d’Amèrica han presentat una mena de robot de la
guerra. De moment sembla que eren una
mena d’avions no tripulats capaços de localitzar persones i assassinar-les. Tot això sembla que estaria dirigit des de
Washington on, un soldat còmodament assegut a una cadira d’oficina aniria
donant les instruccions. Suposo que de
nou a una i de quatre a vuit, hora aquesta d’anar a casa a sopar, fer un
petonet als nens i al dia següent tornar al “tajo”
Buscant, buscant, he trobat que també estant investigant en
una mena de cibor que té moviments humans.
Fins i tot fa flexions , per a escarni dels catxes de la Legión.
Vaja, un desastre absolut.
Perquè si ara envien robots a fer la guerra, qui ens torturarà quant ens
facin personers? Qui ens col·locarà
aquelles puntes de canya per sota de les ungles? Serà un cibor? Aquest suposat cibor, portarà alguna mena d’eina
que pugui servir per violar les nostres dones, les nostres filles o per a
sodomitzar-nos a nosaltres mateixos?
Seran quelcom així com una mena de sex machines de les que és poden
trobar per internet? Llavors quant
aconseguim organitzar la resistència, en què nassos los combatrem a aquestos
andròmines? Els hi llençarem troians o els impedirem
descarregar-se la darrera versió de l’antivirus Panda a l’espera de que li
caduqui la llicència i se’n vagi a fer punyetes lo sistema operatiu?
No ser són massa preguntes que queden enlaire. No m’acaba de convèncer tot això de la guerra
virtual. Com la feina manual no hi ha
rés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario